En l’article anterior parlàvem sobre el paper de l’esport com a eina per aprendre a gestionar el temps, adquirint responsabilitats i compromisos. En aquest sentit, volem remarcar que l’esport ha de ser sempre un element de suma i mai de resta.
A vegades, quan el comportament dels petits no és correcte, hi ha males notes, etc. ens pot semblar que retirar aquesta activitat que tant els agrada pot ser un bon càstig per tal que reaccionin. ¿Té sentit? ¿Quines són les conseqüències de castigar sense esport?
Es tracta de ser i ensenyar a ser conseqüents. Potser tindria sentit castigar sense esport quan el que volem corregir és un comportament directament relacionat amb l’esport, tot i que també hi ha altres maneres que generen millor aprenentatge.
D’altra banda, treure per exemple el futbol per haver suspès, no serà la solució. En primer lloc, hauríem de valorar si el fet de treure males notes (o la conducta indesitjada) és degut a l’esport. Possiblement no, de fet, l’esport juga un important paper en la salut mental i física dels nens i nenes, permetent un espai de relació, de moviment, de cremar adrenalina i desfogar-se. També, com anteriorment em parlat, amb l’esport s’adquireixen importants valors que també eduquen el seu dia a dia com el companyerisme i el respecte, la perseverança, el compromís, etc.
Si es tracta d’una qüestió de manca de temps, potser caldria valorar l’horari disponible i totes les activitats en el seu conjunt. Educar en ser responsables del que fan, permetent que escullin i establint pactes per tal que assumeixin compromisos, hauria de ser una prioritat.
Al contrari, si l’esport esdevé un xantatge perd tots aquests valors, a l’hora que sumem pressió al joc. D’aquesta manera, la continua pressió marcada per la por a que et treguin el que més t’agrada, juga un paper ansiogen que pot empitjorar encara més el seu comportament, notes i actitud en el joc.
Comentarios recientes